Les condicions de vida d’aquests nens són patètiques. Dormen sota els ponts, a les estacions del tren i a llocs enderrocats o en construcció.

Viuen de la caritat, de recollir draps, de remenar les escombraries o, si poden, fan d’enllustradors de sabates, de petits missatgers o de venedors al carrer. De qualsevol cosa que trobin. Fins i tot, són victimes de la prostitució.

Tant els nens com els jovenets són extremadament vulnerables. El 75% són addictes a alguna substància : droga, tabac, alcohol o practiquen el joc.

Donades les insanes condicions en què viuen, s’alimenten o treballen, tenen seriosos problemes de salut : tuberculosi, sida, malalties de la pell, infeccions, accidents....

No tenen drets ni defensors. Ningú que els protegeixi,els escolti o en tingui cura.

Estan sols, al carrer.

1- Els nens i joves del carrer són el nostre primer objectiu. Un nen del carrer es veu obligat a convertir-se ràpidament en un adult. Té que lluitar per a sobreviure i guanyar diners cada dia. Alguns són fugitius i les raons que els porten a escapar-se de casa seva poden ser: maltractaments i pallisses per part dels seus pares alcohòlics, famílies trencades, pobresa, influència del seu grup de companys, atracció de la ciutat, etc.

Viuen privats de suport i han de defensar-se ells mateixos, en la majoria dels casos sense estar preparats. La major part dels nens del carrer treballen en sectors precaris i desorganitzats o en feines que no requereixen experiència, aprenentatge o habilitats especials: recollidors de papers, de draps o de ferralla, transport de càrregues, enllustradors de sabates, netejadors de cotxes i venedors de botelles d’aigua a les andanes i vagons de tren. La necessitat de menjar és una obsessió en la ment dels nens, a part de moltes altres necessitats.

Tenen que demanar caritat per poder comprar aliments, furgar en les papereres o escombraries, rebre menjar gratuït en centres religiosos, etc.

Estan sobreexposats a abusos físics i a l’extorsió. Encara que la majoria d’ells són bons complidors de la llei, la necessitat de sobreviure sovint els empeny a recórrer a activitats il.legals. Poden ser agredits violentament per qüestions de "drets territorials" o bé obligats a compartir els seus beneficis amb bandes locals si volen tenir permís per operar en llocs determinats. Poden ser acorralats per la policia merament com a sospitosos i acabar a la presó malgrat que siguin innocents.

Els nens del carrer adquireixen l’hàbit de fumar i jugar ben aviat i alguns d’ells són induïts a vendre droga. Viuen exposats a situacions d’abús homosexual o heterosexual, tant per part dels adults com per part dels seus propis companys.

Les nenes del carrer són fàcilment explotades i gradualment introduides a la prostitució. Els nens i nenes víctimes dels abusos sexuals són molt propensos a contraure la sida. Donada la manca de condicions sanitàries, serveis mèdics i la inexistència de seguretat social, pateixen malalties de la pell, respiratòries, tuberculosi, hepatitis B i agudes diarrees. També pateixen problemes psicològics com sentiment de culpabilitat, por, depressió, inseguretat i stress, que caracteritzen la vida al carrer.

Alienats pel seu estil de vida, dificilment arriben a tenir un status social. La seva existèn cia és tolerada pero no acceptada amb confiança perquè els seus origens i el seu historial són desconeguts. Viuen tancats en un món propi, buscant el suport i la protecció de les bandes locals, tant per aconseguir companyia com per aprendre a moure’s en el laberint de la vida del carrer.

Els nens del carrer es veuen forçats a enfrontar-se a les realitats de la pobresa i de la vida adulta a una edat impròpia. El resultat de tot això és que viuen una infantesa sense infància i un futur de perspectives incertes i limitadíssimes.

Les nenes del carrer viuen comparativament amb gran desavantatge respecte els nens i de vegades uns agents se les emporten de l’estació del tren i les obliguen a prostituir-se. Algunes d’aquestes noies són absorbides per comunitats dels voltants de les estacions i barris més pobres. A canvi de menjar i sostre les utilitzen per treballar com a objectes sexuals, sense cap mena de protecció. La por constant en què viuen les afecta mentalment i emocional. Aquests factors rebaixen totalment la seva auto-estima i auto-confiança. La manca d’opcions és, realment, molt frustrant.

El tema laboral d’aquestes nenes del carrer romàn encara una àrea inexplorada i que demanda una urgent acció.

2- Els nens que treballen són un altre grup de qui ens sentim responsables. Són nens que estan portant una vida d’adults, treballant llargues hores amb salaris molt baixos, en condicions que perjudiquen la seva salut i el seu desenvolupament físic i mental, moltes vegades separats de les seves famílies, freqüentment privats d’educació i d’oportunitats d’aprenentatge que els podrien obrir un millor futur. Totes les formes de treball infantil són perilloses i interfereixen el seu normal creixement. El tradicional endeutament rural és una de les causes més importants del treball infantil a l’Índia

Més del 73 % dels nens treballadors són obligats a treballar pels seus propis pares o tutors. L’incontrolat sector urbà disposa d’un complet exèrcit de nens que treballen com a criats, ajudants de restaurants, a les botigues, cantines i garatges, a les bòviles i en la prostitució infantil. La llista és interminable. Aquests nens necesiten treballar durament per treure’n els diners suficients per menjar. Els qui els donen treball sovint n’abusen físicament.

En definitiva, tant els nens com les nenes treballen molt, guanyen una misèria i, a més, se’ls pega.

3- El tercer grup de qui ens ocupem són els nens del barris més pobres. No tots ells són immigrats de fa poc. La majoria d’ells es desplaçaren amb les seves famílies i ara viuen en barraques o al carrer. L’increment del nombre de gent vivint en barris superpoblats, vivenda insana o, simplement al carrer, ha estat sorprenent.

Els nens nascuts i criats al carrer estan tan acostumats a tal disconfort que acaben patint claustrofòbia quan s’integren en institucions.

Els membres de la familia depenen tant els uns dels altres que han d’organitzar-se col.lectivament per proveir-se del necessari per subsistir. Els nens han de treballar en lloc d’anar a l’escola perquè a la familia es necessiten diners.